La nit del 19 al 20 transcorria amb tota normalitat, amb vent d’aleta molt fluix. Portàvem el gènova atangonat i la major baixada.
Prop de la una de la matinada, hora UTC en Josep estava de guàrdia.
El vent va començar a rolar, entrant de través. En Josep va recollir el gènova atangonat i va pujar la major. La vela major queda subjectada al màstil amb 9 patins que discorren per un carril que te el màstil; aquests patins possibiliten poder pujar i baixar la vela major i que sigui operativa.
Al pujar la major, en Josep va detectar que 4 dels patins anaven per lliure i no estaven subjectes al màstil. En un primer moment va pensar el pitjor… els patins s’havien arrancat, tal com va passar amb el tangó al sortir de Lanzarote. Es tractava d’una averia greu, doncs fer 2.000 milles amb una vela major precària es tot un problema.
Tot i que les condicions eren bones, va avisar a la Maite (la següent de la guàrdia) i amb l’arnes de seguretat va anar al pal. El stoper del final del carril, per on pugen i baixen els patins, s’havia descargolat i els patins havien sortit del carro…. això alleugerava el problema.
No obstant, cadascun dels patins porta uns 18 coixinets (boletes de 6mm de diàmetre). Al quedar lliure els patins, molts coixinets havien caigut.
Tots varem sortir a coberta, a la una de la matinada, amb el que portàvem posat (calça curta…) i de quatre potes per la coberta i amb els frontals al cap, varem recuperar uns quants coixinets, si be no els suficients perquè poguessin estar operatius els quatre patins.
No cal ni que us comenti l’imatge dels quatre tripulants a quatre potes, en calça curta, buscant coixinets, com si fóssim nens buscant ‘gambusinos’ en unes colònies.Com estàvem molt cansats, varem deixar la major amb tres rissos, i varem anar a dormir (excepte el de guàrdia) i demà serà un altre dia….
Durant les primeres hores del matí hem pensat com resoldre el problema, hem trucat per ràdio als altres vaixells per si disposaven de patins de recanvi o de coixinets…. amb resposta negativa.
Finalment, hem desmuntat els quatre patins, hem ‘sacrificat’ el mes baix (el mes proper a la botavara) i amb els coixinets d’aquest hem arreglat els altres tres.
A l’hora de dinar no fèiem mes que riure de la nostra imatge a quatre potes de nit per la coberta.
Per la tarda, en Diego ha posat la canya i hem pescat !!!!! Una llampuga !!!!! que ens hem cruspit per sopar.
Ara tenim un vent de 11 nusos per l’aleta d’estribord i estem fent uns 5 nusos de velocitat. Tenim bastanta boira i una visibilitat força reduïda, així que haurem d’estar amatents en la guàrdia.
Mentre xalem amb les aventures dels nostres navegants us aprope una nova entrega de la Oda marítima
Deixa un comentari