30-01-2020 Vint-i-tresena crònica

La nit del 29 al 30 ha estat molt plàcida.

D’altra banda, sembla que els problemes del tracker s’han resolt….

El dia d’avui ens ha deparat un altre fantàstic dia de navegació. De bon matí, hem tret els rissos de les veles i ja no ens hem preocupat, gens ni mica de la navegació, excepte pel que fa la seguretat: tràfic, meteo, baròmetre….

El “dolce farniente” es el terme que millor reflexa la nostra activitat d’avui.

Abans de dinar, hem començat a calcular, amb el rumb actual, la distància que ens queda fins Martinica, la previsió meteo, els dies que ens queden per arribar…. Hi ha dues variables que condicionen el dia d’arribada:

• Primer els vents. L’anàlisi meteo que fem, i el que ens passen des de terra, sembla que el vent baixarà una mica les properes hores.
• Segon. En Josep no té cap ganes d’entrar a Le Maren de nit. Des de que varem sortir d’Almeria totes les entrades a ports han estat sense llum de sol i algunes de matinada… L’entrada a Le Maren, sobre la carta, sembla una mena de gimcana, fent ziga – zages, seguint “canals” abalisats, entre baixos (poca profunditat) i vaixells fondejats. Així que “gestionarem” rumb i velocitat, per tal d’entrar de dia.

Per cert, com a curiositat, els llums de balisa d’entrada a ports i de canals d’aproximació, son al revés que a Europa i Àfrica. Mentre que a les nostres terres la llum verda d’entrada la deixem per estribord i la vermella per babord, al continent americà és just al contrari.

Des d’ahir per la nit, estem navegant paral·lels amb un veler francès de nom Constance i mides semblants a les nostres. Com és de bona educació presentar-se als veïns, per la tarda l’hem trucat pel canal 16 de VHF per saludar-los. Ells també van a Martinica, navegant al mateix rumb i velocitat que nosaltres. Els dos hem estat encantats d’estar pendents l’un de l’altre…. Sembla que ja no estem sols, el tenim a unes 14 milles per la nostra aleta d’estribord, sense visió directa, però si a través del “plotter” i parlen un correcte castellà.
No us podeu imaginar la seguretat que dona tenir un vaixell proper !!!

Avui hem rebut una altra contracrònica d’en Cesc, que sempre ens agrada rebre, malgrat no sempre les noticies que arriben son les que voldríem sentir.

La comunicació amb terra, amb la gent que estimes, és un altre detall que es viu diferent aquí, on només veus aigua per tots els costats. Quan rebem un mail de família, ens posem tant contents com quan, de petits, rebíem una carta estant de colònies. Els comentaris que els amics ens deixen al blog tenen un efecte semblant. Les contracróniques d’en Cesc fan també aquest mateix efecte en tota la tripulació. Ha passat a ser un membre més de la família.

La vida a bord – Gestió de l’energia

L’energia també és un bé escàs a bord que cal gestionar acuradament. L’Itaca necessita energia, per navegar i per la vida a bord.

Quina energia necessitem?
Primer hem de moure el vaixell, per tant necessitem energies que puguin ser transformades en moviment del vaixell. Després necessitem energia elèctrica per alimentar els elements elèctrics que portem a bord (nevera, bombes d’aigua, il·luminació), més energia elèctrica per l’electrònica (gps, plotters, electrònica del motor, ràdio, ordinadors, tablets, mòbils) i per últim energia calorífica, per cuinar i per l’aigua calenta.

D’on treiem l’energia?
Part de l’energia l’obtenim directament de la natura. El vent és la font principal d’energia pel moviment del vaixell. A bord portem gasoil per poder moure el vaixell a motor en maniobres en port o fondeig i mentre naveguem en cas de que fes falta puntualment.
La generació de l’energia elèctrica està a càrrec del sol per medi de plaques fotovoltaiques i es complementa amb la que genera un alternador connectat al motor principal del vaixell que funciona amb gasoil. Per últim tres petites bombones de butà (càmping gas blaves) ens asseguren l’energia calorífica per la cuina. L’aigua calenta s’obté a partir de la calor que genera el motor principal.

Com es gestiona la producció i el consum?
Com veureu a continuació, la generació i el consum, no sempre estan compensats. Les bateries que portem a bord ens permeten emmagatzemar energia, quan la producció es superior al consum o aportar-ne quan el consum es superior a la producció.

Balanços energètics i comparacions

A grans trets resumim en xifres el que hem apuntat en els paràgrafs anteriors.

1 – El moviment del barco
Si haguéssim fet el trajecte Cabo Verde – Martinica només a motor (2.040 milles) hauriem consumit uns 1.160 litres de gasoil, equivalents a uns 1.400 €.

Primer, això hagués estat impossible, doncs no podem portar 1.160 litres a bord, a més hauriem d’haver fet manteniment al motor, canvis d’oli, de filtres, etc.

És a dir, el vent (energia eòlica) ens aporta un mínim de 1.400 € en tot el trajecte, resultant a 350 €/persona, que curiosament es el preu d’un bitllet d’avió de tornada a casa. Fins aquí tot va quadrant.

2 – El consum elèctric
Diàriament, tenim un consum d’entre 190 – 200 Ampers hora (Ah) per dia, com l’Itaca treballa a 13,8 volts, representa un consum de 2.760 wats hora i això equival al consum d’una planxa domèstica utilitzada durant una hora i quart aproximadament. És un consum moderat en valor absolut, però important respecte la capacitat de generació i emmagatzemament que l’Itaca té.

Els grans depredadors son la nevera i el pilot automàtic, que entre els dos, estimem, consumeixen el 90% del total del consum, uns 170 Ah per dia, la resta es consumeix en electrònica (plotter), ràdio, llums internes, llums de posició. No comptem el radar, doncs el fem servir de manera molt esporàdica, per seguir algun barco petit que apareix i desapareix de l’AIS i per detectar si tenim algun xàfec amb pluja a les proximitats, en nits amb el cel tapat.

Les plaques solars ens aporten un 60% d’aquesta energia i la resta la generem amb el motor. Com que la generació de les plaques, no es uniforme, i depèn del sol, de la seva inclinació, dels núvols,… quan tenim excés d’energia solar l’acumulem en les 3 bateries de 170 Ah cadascuna.

Cada dia posem en marxa el motor unes 2 – 2,5 hores, a baixes revolucions, per obtenir el 40% d’energia que no ens aporten les plaques i que també emmagatzemem a les bateries. Això equival a uns 4,5 litres/dia de gasoil, es a dir uns 5,5 €/dia, que en total de la travessa son uns 120 €.

Per tant, l’aport econòmic del 60% que generen les plaques, equivaldrien a (si els féssim amb gasoil) a 180 € en el total de la travessa.

Sols aquest estalvi no justificaria econòmicament la inversió feta en el sistema de generació elèctrica a partit de l’energia solar. Primer, es evident que en una travessa no podem dependre d’una única font d’energia elèctrica, les plaques ens aporten una font alternativa a la generada per l’alternador del motor principal.

D’altra banda no podem pensar en amortitzar la inversió en una única travessa. Per que la inversió sigui rentable cal fer moltes més milles (aviso a navegantes!!!!). Potser hi haurà blog per temps…, amb permís d’en Cesc i d’en Màrius a qui se’ls hi pot girar feina.

3 – Gas de cuina
Com que a l’Itaca mengem millor que al Royal Caribean, el consum de gas no es menyspreable.

Pel matí fem pa al forn, també fem té i cafè (a la carta….). Per dinar, excepte les amanides, el primer i segon plat son calents, o be als fogons o be al forn. Per sopar tres quarts del mateix, si bé ara anem prescindit del sopar, no tant per escassetat de menjar, sinó per l’efecte expansiu en les nostres panxes…

En aquests primers 12 dies hem consumit una bombona de càmping gas mitjana, de les de color blau. Es a dir en tota la travessa de Cabo a Verde a Martinica, haurem consumit 1,5 bombones, aproximadament 26 €

Per escalfar l’aigua dolça sanitària, s’aprofita la calor del propi motor principal. L’aigua escalfada s’emmagatzema en un termo, des d’on arriba a les aixetes de cuina i banys.

Fent un resum dels consums monetitzats, veiem que qui mes aporta, amb diferència, és el vent… aquest potser és un més dels molts motius pels que ens agrada navegar a vela… N’hi ha molts d’altres… Be, potser es un argument una mica forçat, però ens ho hem passat molt be amb els raonaments i ens fa gracia compartir-ho :-))

Advertiment de l’editor. Quan l’amic Màrius Serra va decidir acompanyar els nostres navegants va decidir fer-ho amb el macro poema de Fernando Pessoa Oda Marítima. El càlcul inicial era que tindríem Oda fins l’arribada a Martinica.

Com sigui que el càlcul no va ser precís, hem d’advertir que el poema de Pessoa s’acaba amb l’entrega que teniu sota aquestes línies.

Però, no patiu. A partir de demà seguirem tenint poemes d’altres autors vinculats sempre al mar.

Volem renovar les gràcies al Màrius pel seu temps i la seva aportació magnífica al blog. Gràcies.