Durant la guàrdia del 1 al 2 de febrer, el vent i el mar han anat pujant i al matí hem tingut onades de popa entre 1,5 – 2 mts, i de tant en tant, una “maria” de prop de 3 mts.

Cap avistament de vaixell, ni visualment ni a través dels instruments. Per compensar-ho hem tingut la visita d’un bon nombre de dofins que ha estat una estona nedant i saltamt al costat del vaixell.

Per sort ens varem banyar ahir !!!!, avui hagués estat complicat pujar al barco amb aquestes onades.

Avui és diumenge i tocava dinar de diumenge. El xef de torn s’ha hagut d’esmerar més de l’habitual.

Per la tarda ha caigut el vent, i sembla, segons la meteo, que entrem en una “encalmada” que s’allargarà fins demà per la tarda… :-((

A la roda de ràdio d’aquest vespre, i gràcies a un radioaficionat de Brasil que feia de pont, hem pogut parlar amb més barcos i contrastar les previssions meteo. Tots estem bastant parats.

Avui hem travessat el meridiá 53, ha tornat a tocar fer el canvi d’hora local. Ara anem amb cinc hores de retard (ja anem a hora de Martinica) respecte hora Barcelona i quatre hores respecte hora UTC. Es fa fosc sobre les sis de la tarda hora del vaixell (23:00 h Bcn / 22:00 h utc). Des de les 18:00 fins l’hora de sopar, uns aprofiten per descansar i altres preparem la crònica diaria i entre tots anem preparant també el material gràfic per la galeria de imatges del blog, que enviarem en quant disposem de cobertura wifi que ho permeti.

La vida a bord – El menjar

En una travessa de durada curta, sigui per mar o per muntanya, el menjar es resol fàcilment amb entrepans o bé amb cuinats que t’has fet a casa i que portes convenientment “tuperitzats”. No es crític menjar millor o pitjor uns pocs dies.

En una navegada llarga, quan tens entre 15 i 20 dies pel davant,
alimentar-se bé i equilibradament és important i fa més portable la vida a bord, on no hi han massa comoditats. Com tot tema important, demana una certa planificació.

Setmanes abans de sortir de Barcelona, Maite va demanar a tots els
tripulants, preferències, incompatibilitats, “d’això no”, antulls i
amb el que li vam dir, va definir una graella de menús per una setmana
completa, esmorzar, dinar i sopar, amb la idea d’anar-la repetint setmanalment durant la travessa.

Menús x setmanes x persones = llista de la compra.

La llista s’estructurà en apartats: frescos, frescos embassats al buit,
envasats (llaunes, vidre, tetrabrics, etc.) i begudes.

A part, també cal fer llista de tots els complements no comestibles però
també necessaris: bosses varies, paper cuina i higiènic, productes de neteja, productes per higiene personal, …

Embassats, begudes i complements es van comprar abans de sortir de Mataró. 4 carros de súper plens a vessar. Es van eliminar en tot el possible cartró i paper dels envasos (gràcies Carme i Pere pel suggeriment i Lali i Maite per la paciència en fer-ho), re-etiquetant-los amb retolador permanent. Un cap de setmana entretingut.

La Carme Parareda i en Pere Forés expliquen en el seu llibre
“L’Atlàntic a quatre mans” la feinada que van tenir en arribar per
netejar el vaixell d’una plaga de bitxos microscòpics produïda per l’acció de la humitat sobre paper i cartró.

Totes les compres van ser adequadament estibades “a son de mar” en
els espais disponibles al vaixell, inclosa la sentina, que estava seca i
impecable (gràcies Joan per la currada del cap de setmana previ).

“A son de mar” es diu de l’estiba feta amb la cura necessària per
tal que res surti volant a la primera, ni a les successives, sacsejades de
vaixell. L’estiba ha de mantenir-se durant tota la travessa, malgrat la
temptació constant a relaxar-se. Això evita trobar-te un estampat
d’empanadilles per les parets del menjador, com ens va passar a una regata de la Ruta de la Sal, entre Port Ginesta i Eivissa. A part de la comoditat, és un tema de seguretat, que si no es té en compte, en els mercants pot acabar malament. Un desplaçament de càrrega en un mercant que porti p.e. gra pot fer-lo bolcar i enfonsar. Una biga de ferro mal assegurada a la bodega, pot sortir disparada i foradar el casc.

Per fer-ho fàcil, les etapes de baixada des de Mataró a Lanzarote, van tenir la seva pròpia intendència, independent de la preparada per la travessa. Un darrer detall, abans d’agafar l’avió cap a Lanzarote, va ser passar per la xarcuteria de confiança i recollir els tres kg d’embotit envasat al buit encarregat uns dies abans.

El menjar fresc (fruita, verdura, carn) el vam comprar a Lanzarote el dia
abans de sortir i vam reposar fruita i verdura a Mindelo. La fruita i la
verdura ha tingut una còmoda travessa a les xarxes que penjaven del sostre de l’Itaca, agafades amb pinces de fuster i teixides pacientment per la Maite.

Ja tenim el menjar, només falta preparar-lo cada dia. Igual que per les guàrdies hi ha un torn rotatiu i cada dia tenim un xef diferent, supervisat per la Maite, xef en cap del “Royal Itaca Caribean”. Es com un màster-xef diari, en el que sempre perd el mateix que no citarem, però que a casa seva reconeixeran amb facilitat, dons ens confessa tenir series dificultats per saber on està la cuina de casa.

Tot i ser conscients que reduïm l’èpica de la travessa, val a dir que mengem prou bé: des d’uns ous ferrats amb bacon per esmorzar, fins un confit d’ànec amb peres i puré de patata, passant per: espaguetis amb carxofa, peix fresc, planxa, fregit o forn amb patata i ceba, entrepans de bon embotit, amanides variades (llenties, arròs, cigrons, enciam i tomàquet,…), amanida de pebrot vermell escalivat amb tonyina, ceba i ou dur, truites (patates, albergínia..) , pollastre amb mostassa i arròs, favetes saltades amb bacon, tataki del peix pescat pel Diego (wahoo en anglés, thazar en francés) amb toc de soja acompanyat de cous-cous aromatitzat amb menta i llimona, ous ferrats amb plàtan fregit (començava a ser urgent acabar-se els plàtans), també alguns postres de manufactura “casera”, quallada feta a bord amb mel o melmelada i gelatina també feta a bord.

I, com sempre, acabarem amb un poema marítim de la mà del Màrius Serra.

Ah, i a títol purament informatiu i sempre que les circumstàncies no canviïn, els nostres marines esperen tocar terra el proper dia 6. Des d’aquí ho seguirem atentament.